Avui volíem parlar amb el fill d'un presumpte bon home. Hem anat a la pastisseria del carrer Hospital número 95, a trobar-lo. Però el fill d'aquest presumpte bon home no ha volgut parlar amb nosaltres, presumptes periodistes. Deia estar derrotat, que no en volia saber res més de les càmeres.
Anem a pams:
1.L'home de la fotografia superior és un presumpte terrorista. Un home que fa dècades que és a Barcelona i que hi treballa legalment. Fins ara era un jubilat més. Ara és a l'Audiència Nacional de Madrid a l'espera que se'l jutgi pels crims dels quals se l'acusa. És el presumpte bon pare d'un pastisser.
2. Hi ha una cosa que se'n diu presumpció d'innocència.
3. Aquests homes de la cara coberta que envolten el presumpte treballador legal (i per tant contribuent i la resta d'adjectius entesos com a respectables) no són terroristes, i malgrat tot van amb la cara tapada i estan cometent una acció d'una baixesa moral i ètica reprovable. Emmanillen un home i el passegen, a cara descoberta, per davant de tots els seus veïns (que presumptament l'han respectat els 30 anys que ha treballat per aixecar -també- aquest país) i davant totes les càmeres del món, que compulsivament l'aniran bandejant per tot arreu.
Em pensava que els judicis es feien als jutjats.
Anem a pams:
1.L'home de la fotografia superior és un presumpte terrorista. Un home que fa dècades que és a Barcelona i que hi treballa legalment. Fins ara era un jubilat més. Ara és a l'Audiència Nacional de Madrid a l'espera que se'l jutgi pels crims dels quals se l'acusa. És el presumpte bon pare d'un pastisser.
2. Hi ha una cosa que se'n diu presumpció d'innocència.
3. Aquests homes de la cara coberta que envolten el presumpte treballador legal (i per tant contribuent i la resta d'adjectius entesos com a respectables) no són terroristes, i malgrat tot van amb la cara tapada i estan cometent una acció d'una baixesa moral i ètica reprovable. Emmanillen un home i el passegen, a cara descoberta, per davant de tots els seus veïns (que presumptament l'han respectat els 30 anys que ha treballat per aixecar -també- aquest país) i davant totes les càmeres del món, que compulsivament l'aniran bandejant per tot arreu.
Em pensava que els judicis es feien als jutjats.
Aquesta segona fotografia correspon al número 19 del carrer de la Cera, on aquest cap de setmana ha estat detingut un altre sospitós terrorista.
A escasses dues passes hi ha un bar (es pot apreciar a l'extrem esquerre de la foto), regentat per un home d'una rectitud i d'una coherència absoluta. "Podríem parlar del que ha passat?" -li diu el periodista-. "No, no vull parlar del tema, i molt menys amb periodistes"-que li contesta el barman amb sinceritat-.
Alguna cosa s'estarà fent malament, perquè frases d'aquesta mena estiguin tan esteses i, per nostra vergonya, siguin tan assenyades i comprensibles.
A escasses dues passes hi ha un bar (es pot apreciar a l'extrem esquerre de la foto), regentat per un home d'una rectitud i d'una coherència absoluta. "Podríem parlar del que ha passat?" -li diu el periodista-. "No, no vull parlar del tema, i molt menys amb periodistes"-que li contesta el barman amb sinceritat-.
Alguna cosa s'estarà fent malament, perquè frases d'aquesta mena estiguin tan esteses i, per nostra vergonya, siguin tan assenyades i comprensibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada