Diuen que segones parts mai foren bones. Permeteu-me que ho dubti.
diumenge, 23 de març del 2008
dijous, 13 de març del 2008
Second round
Partit de tornada, bolcatge de la segona part del magazine.
D'aquest segon tram em quedo amb un fenòmen emergent, un actoràs. Encara no havia vist la sèrie del magazine. I heus aquí un adveniment, la revelació: el Jordi Carbonell en el paper de la txatxa Belencita.
Tio, estàs brutal! Ho claves!
D'aquest segon tram em quedo amb un fenòmen emergent, un actoràs. Encara no havia vist la sèrie del magazine. I heus aquí un adveniment, la revelació: el Jordi Carbonell en el paper de la txatxa Belencita.
Tio, estàs brutal! Ho claves!
PD: Els àudios d'aquesta segona part continuen sent dramàtics.
dimecres, 12 de març del 2008
dimarts, 11 de març del 2008
dilluns, 10 de març del 2008
Són les 4:46. Defalleixo.
A última hora toca acabar el projecte de productora multimèdia Zitzània Produccions. La cosa ha quedat ben rodona, amb la seva ràdio, la seva web i la seva tele. Demà a primera hora (9h) toca presentar la criatura. Y yo, con estos pelos, aquí escrivint...
El cas és que s'ha d'anar a pams, anar distribuint tristament el temps que la Divina Providència ens ha dedicat. I durant el cap de setmana he estat abocat en l'especial eleccions del taller de tele. Ara en pateixo les conseqüències.
Malgrat tot, queda la satisfacció de la feina ben feta. He quedat esmaperdut-corprès amb la presentació. En Marcos ha superat a la torera la prova del ball de xifres.
...ara, que la Sònia de chapeau. Es menjava la càmera. L'he vista amb una seguretat absoluta -només un lapsus- i amb una naturalitat que no s'ha vist en totes les emissions del taller. Dic.
També un reconeixement per l'esforç de la majoria -amb els ja coneguts i identificats altibaixos-, per les hores extra i pels que han assumit com a pròpies feines col·lectives. Bravo. Gràcies a l'esforç hem fet un programa d'una hora i en l'horari previst -malgrat els mil impediments tècnics i burocràtics-.
Vam tenir una taula de so que petava i uns alumnes simuladors... Tot i així, hem plantat el pi.
A última hora toca acabar el projecte de productora multimèdia Zitzània Produccions. La cosa ha quedat ben rodona, amb la seva ràdio, la seva web i la seva tele. Demà a primera hora (9h) toca presentar la criatura. Y yo, con estos pelos, aquí escrivint...
El cas és que s'ha d'anar a pams, anar distribuint tristament el temps que la Divina Providència ens ha dedicat. I durant el cap de setmana he estat abocat en l'especial eleccions del taller de tele. Ara en pateixo les conseqüències.Malgrat tot, queda la satisfacció de la feina ben feta. He quedat esmaperdut-corprès amb la presentació. En Marcos ha superat a la torera la prova del ball de xifres.
...ara, que la Sònia de chapeau. Es menjava la càmera. L'he vista amb una seguretat absoluta -només un lapsus- i amb una naturalitat que no s'ha vist en totes les emissions del taller. Dic.
També un reconeixement per l'esforç de la majoria -amb els ja coneguts i identificats altibaixos-, per les hores extra i pels que han assumit com a pròpies feines col·lectives. Bravo. Gràcies a l'esforç hem fet un programa d'una hora i en l'horari previst -malgrat els mil impediments tècnics i burocràtics-.
Vam tenir una taula de so que petava i uns alumnes simuladors... Tot i així, hem plantat el pi.
diumenge, 9 de març del 2008
dimecres, 5 de març del 2008
Un malson
Ara em toca dir que, en matèria d'hora extra, la tinc d'una mida desproporcionada.
Ho dic, bàsicament, per no haver de sentir determinades estupideses en els propers dies.
Ho dic, bàsicament, per no haver de sentir determinades estupideses en els propers dies.
Magazín. Postproducció.
Aquest sóc jo.
I aquest és en Marcos -ara no vull fer el pilota recíproc, però aquest paio en sap un ou de l'Àvid-.
En Marcos, que és un diplomàtic, s'ho guarda. Però jo, quan sento dir determinades coses...
Bon rotllo, eh?
Si, el que porto a sobre, com una creu.
I aquest és en Marcos -ara no vull fer el pilota recíproc, però aquest paio en sap un ou de l'Àvid-.
En Marcos, que és un diplomàtic, s'ho guarda. Però jo, quan sento dir determinades coses...
Bon rotllo, eh?
Si, el que porto a sobre, com una creu.
diumenge, 2 de març del 2008
El caldo i les tasses
Després de la feina immunda que ha significat el magazín, després de la tortura a les cavernes avídcoles, després de discutir-me innecessàriament amb els companys de taller -Teo, anaves carregat de raó, però en el fons no valia la pena-, després de veure com n'està de carregat el món d'això que se'n diu patxorra...
Daixonses...
Després de tot això, dues tasses. O tres.
Perquè diuen que si vols caldo, dues tasses. Doncs au. Ara, editor.
Daixonses, daixonses...
Com a mínim, m'han atorgat la potestat i el poder de discutir i, a sobre, poder dir l'última paraula. Ja m'agrada, ja. Ho porto a dins.
Daixonses...
Després de tot això, dues tasses. O tres.
Perquè diuen que si vols caldo, dues tasses. Doncs au. Ara, editor.
Daixonses, daixonses...
Com a mínim, m'han atorgat la potestat i el poder de discutir i, a sobre, poder dir l'última paraula. Ja m'agrada, ja. Ho porto a dins.
dissabte, 1 de març del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
