BTV

Tots la coneixem. Albert Camus deia que l'estupidesa humana sempre insisteix, i la llei de Murphy, una vegada més, torna. Cal només un dia (un), perquè un post es torni (aproximadament) inútil.

Deia ahir que trobava a faltar una mica de pausa i reflexió al taller de tele, un apropament crític al mitjà televisiu. Veure tele, a banda de fer-la. I, patapam, va i avui ens porten a veure Btv. El cas és que em podria haver estalviat (l'aproximat) ridícul, perquè resulta que ja estàvem avisats de feia dies, però com què no acostumo a contradir Camus, no ho recordava.

redacció de Btv

La cosa maca és que hi hem anat fora de la colla de cincs per cents que conformen el curs. (Del taller d'avui dijous, només diré Visca la planificació, visca). Més enllà d'això ha estat interessant comprovar que la redacció està prou neta i que les presentadores són, per ser exigus, tirant a maques. Contractar una presentadora pretesament lletja seria una gran passa per a la humanitat.

En la visita ens han parlat del Diari de Barcelona, aquesta capçalera que fa pudor de llibre vell i que ara resulta que és una cosa moderníssima. M'ha semblat sensacional que des d'un mitjà pagat amb l'erari públic s'insisteixi en la innovació i els nous formats. En definitiva, que s'inverteixi en risc, encara que les audiències, al final, anem a parar en ramat als mateixos programes i canals de sempre.

Una aurèola corona el Míster. És, doncs, un il·luminat?

Per acabar hem pogut seguir en directe l'emissió de l'Infonit de Btv. Des de la sala de realització es pot comprovar que la cosa és tan mecànica com la cadena de muntatge d'una fàbrica d'intermitents per a cotxes. Vaja, que ara que les càmeres ja són robòtiques, tècnics de so, realitzadors i operadors variats ja es poden posar a tremolar. La que xerra també, tenint en compte que ja hi ha qui experimenta amb presentadors i locutors virtuals. En un tres i no res apareixerà el redactor automàtic -mireu si se'n reien del porter automàtic, en el seu moment-.



En fi, jo segueixo en la meva línia apocalíptica. És un truc, una estratègia. Pintant-ho tot tan lleig, cada nou dia no pot deixar de ser més maco. És un optimisme gore.