Després de la feina immunda que ha significat el magazín, després de la tortura a les cavernes avídcoles, després de discutir-me innecessàriament amb els companys de taller -Teo, anaves carregat de raó, però en el fons no valia la pena-, després de veure com n'està de carregat el món d'això que se'n diu patxorra...
Daixonses...
Després de tot això, dues tasses. O tres.
Perquè diuen que si vols caldo, dues tasses. Doncs au. Ara, editor.
Daixonses, daixonses...
Com a mínim, m'han atorgat la potestat i el poder de discutir i, a sobre, poder dir l'última paraula. Ja m'agrada, ja. Ho porto a dins.
Daixonses...
Després de tot això, dues tasses. O tres.
Perquè diuen que si vols caldo, dues tasses. Doncs au. Ara, editor.
Daixonses, daixonses...
Com a mínim, m'han atorgat la potestat i el poder de discutir i, a sobre, poder dir l'última paraula. Ja m'agrada, ja. Ho porto a dins.
1 comentari:
Les vagues de japonès són una llegenda urbana, però el meu bloc t'ha donat suport (Però tampoc et creixis tant com per emmirallar-te en dictadors...)
Publica un comentari a l'entrada